Uncategorized | Pujol president

Obra de govern. Integració

pujolpresident.info-admin — Wed, 11 Jul 2018 19:27:11 +0000

PILAR PORCEL. Quan Pujol assumeix la responsabilitat de govern de Catalunya ha de plantar cara a la realitat social imperant. O ho feia pensant més enllà dels seus primers quatre anys de governança, mirant el futur a mig i llarg termini o qualsevol altre intent podia esdevenir un bunyol.Durant la llarga etapa del franquisme els corrents migratoris procedents d’altres contrades de l’Estat eren molt fortes. Un volum important arribava a Catalunya en busca de feina, amb l’objectiu de guanyar-se les garrofes i millorar les condicions de vida dels seus llocs d’origen. També hi havia un altre col•lectiu numèricament important i molt més perillós, ja que el formaven funcionaris arribats per consolidar, controlar i educar el que s’havia guanyat per dret de conquesta. En aquest col•lectiu s’hi ha d’incloure molts mestres (a l’Escola Pública però també a la religiosa) i els agents de seguretat (policies i guàrdies civils).Si pensem en les característiques del primer grup, va ser, relativament fàcil la seva integració, a través de l’activitat sindical o veïnal amb una peculiaritat, la integració de la mainada via teixit escolar no era possible ja que l’escola del moment encara no s’havia després de l’escola franquista de després de la guerra. Si donem un cop d¡ull a les característiques del segon grup la integració era impensable, tot el contrari, el respecte per les persones i els usos i costums de Catalunya era tot el contrari per el que s’havien desplaçat.Uns i altres tenien una característica comuna, tots sense excepció parlaven castellà. El President Pujol va veure clar o bé intervenia en el tema de llengua o al cap de quatre dies la ciutadania catalana estaria del tot dividia si no enfrontada. Per ser eficaços de veritat només hi havia una manera, incidir en la mainada, incidir amb contundència en el teixit escolar, injectar una nova fornada de mestres acompanyada de la formació adequada i d’una estructura administrativa que ho fes possible.Amb aquest objectiu, i aprofitant el gran moviment expressat per un conjunt considerable de pares i mestres que reclamaven una escola catalana el President Pujol opta per organitzar el que s’ha conegut com “immersió lingüística” és a dir aconseguir que la llengua catalana sigui la llengua vinculant a tots els nivells del Sistema Educatiu, cosa que va haver de trampejar amb alguna llei orgànica de l’Estat Espanyol que intentava envair competències i fer més difícil el camí cap a la normalitat del país. Hi havia molts dubtes, els canvis no agraden a ningú, es temia per si la Generalitat seria prou forta per assegurar que administrativament funcionés els Sistema, si els mestres seguiren cobrant i si es potenciaria l’escola privada per sobre de la pública. Pujol i els seus consellers creien en el projecte i se’n van sortir. Com? Formant professors, aprofitant l’experiència d’institucions com Rosa Sensat i també incrementant amb algun professor de reforç per aquella mainada acabada d’arribar i que podia tenir dificultats d’aprenentatge i integració en el teixit escolar.És a dir, a traves dels Sistema Educatiu, la integració i el coneixement del país d’acollida no era tasca de quatre dies sinó una manera de fer política pensada en el futur sense oblidar el present.Avui podem dir amb un cert orgull que tots els nois i noies, nascuts i no nascuts a Catalunya coneixen perfectament el català (llengua, literatura, context sociològic, etc.), el castellà i en molts cassos, també l’anglès. Aquesta realitat no és obre d’un il•luminat sinó d’ algú que amb capacitat de lideratge, amb capacitat de saber reunir un conjunt de col•laboradors que es sumen al projecte. En definitiva, algú que en sabia de fer política de la mateixa manera que anys abans havia començat a fer país.

Pla d’espais d’interès natural

pujolpresident.info-admin — Wed, 11 Jul 2018 19:15:31 +0000

El 14 de Desembre de 1992 el President Jordi Pujol firma el Decret que regula el pla d’espais d’interès natural per protegir i preservar la riquesa paisatgística de Catalunya i la seva biodiversitat.Entre els espais protegits es troben els Aiguamolls de l’Empordà, Aigües Tortes i Sant Maurici, Alt Pirineu, Cadí Moixeró, Cap de Creus, Capçaleres del Ter i del Freser, Collserola, Delta del Ebre, Delta del Llobregat, els Ports, el Montgri-Illes Medes-Baix Ter, L’albera, Mas de Melons i Secans de Lleida, Massís del Pedraforca, Montseny, Montserrat, Poblet, Sant Llorenç del Munt i Obac, Serra del Montsant, Zona volcànica de la Garrotxa.Més informació ahttp://mediambient.gencat.cat

La Terra Alta i el Priorat

pujolpresident.info-admin — Wed, 11 Jul 2018 19:03:18 +0000

JOAN VALLVÉ. L’assoliment del govern de la Generalitat per part d’un Partit Nacionalista va determinar la necessitat de dur a terme unes polítiques adequades en tots els àmbits de govern. De fet aquestes polítiques ja havien estat definides i explicitades en el programa electoral de les eleccions de 1980, del 20 de març. Volíem fomentar un desenvolupament de la nostra agricultura com un element creador de riquesa i al mateix temps amb el desenvolupament rural contribuir al reequilibri de Catalunya i evitar el despoblament de moltes de les nostres comarques. L’èxode rural era una realitat a Catalunya des dels anys cinquanta i seixanta, i ho havia estat des de finals del segle XIX amb la plaga de la fil•loxera. Tot això va augmentar amb l’inici de la mecanització del camp. El tractor feia la feina que havien de fer una parella de cavalls en molt menys temps, ja no es necessitava tanta gent al camp. D’altra banda el creixement de les ciutats, la industria i els serveis oferien llocs de treball als nouvinguts. Érem conscients que la vida al món rural només pot ser possible si s’asseguren uns serveis a la població que hi viu. Prat de la Riba, l’any 1914 des de la Mancomunitat de Catalunya volia garantir a cada poble de Catalunya un accés per carretera i al mateix temps una Biblioteca.L’any 1980 un altre govern nacionalista presidit per Jordi Pujol creava un Departament d’Agricultura Ramaderia i Pesca que hauria de tenir entre les seves prioritats el desenvolupament del món rural. La “carretera i la biblioteca” que esmentava Prat de la Riba ara es traduïen en l’accés per carretera i també el subministrament d’aigua, d’electricitat i telèfon. Aquests elements eren fonamentals per assegurar la presencia de famílies a les masies rurals de les nostres comarques. Aquests serveis havien de complementar-se amb uns serveis de sanitat i d’ensenyament situats en un nucli proper o a la capital de comarca. A les comarques del nord de Catalunya, el que anomenem la Catalunya Vella és freqüent l’existència de masies aïllades on des de fa segles hi viuen famílies que conreen els camps, tenen bestiar i en algunes comarques també explotació forestal. A les comarques de la Catalunya Nova, al sud del País, potser un territori no tant conegut per mots barcelonins, la població viu en nuclis, en pobles i són pocs freqüents els masos aïllats.L’any 1986 amb la incorporació de l’estat espanyol a la Unió Europea es va desvetllar l’interès per conèixer les polítiques agràries de la Comunitat que comprenien gairebé el 40% del pressupost Comunitari. L’ anomenada PAC, política agrària comuna, comprenia unes línies d’ajut a determinats productes agraris i també ajut al desenvolupament rural. Era el que s’anomenava el FEOGA-Garantia, subvenció de productes, especialment cereal, carn de vacú i oví i també llet, i el FEOGA -Orientació per a la millora de les explotacions rurals.No va ser senzill obtenir els ajuts de la UE, d’una banda hi havia la resistència dels estats que ja eren a la Unió i que veien que serien més a repartir-se els ajuts. D’altra banda el govern espanyol i el seu ministre Romero, feia cas omís de les competències de la Generalitat en matèria d’Agricultura i decidia de forma unilateral i autoritària. Era el ministre que tenia por de l’avió i viatjava a Brussel•les amb tren des de Madrid. De tota manera es va treballar en col•laboració amb el ministeri i es varen obtenir coses positives per a la nostra agricultura.El president Pujol seguia les actuacions del Departament i vull esmentar dues anècdotes que ho posen de manifest. La primera va ser una visita a la Terra Alta, la comarca de Catalunya que tenia i possiblement té, el percentatge més elevat de població que treballa al sector primari. Produeix vi, fruit sec i també gràcies als nous regatges, fruita dolça. L’anada a la Terra Alta es va fer amb helicòpter i l’arribada al camp de futbol de Gandesa va ser una mica incidentada. Plovia, un grup de pagesos s’havien congregat al mateix camp de futbol i escridassaren a la comitiva que acabava d’arribar: el president Pujol i jo mateix com a conseller d’Agricultura. Duien una pancarta que deia “Volem viure de la terra” i al mateix temps llançaven ametlles i alguns terrossos mullats. La situació era confosa. El president va anar de dret cap als manifestants i els que tiraven terrossos, jo anava al seu darrera, quan era a prop va preguntar: “Qui mana aquí?”. Es va fer un silenci i no es va llançar res més. Ho va tornar a preguntar, a la tercera vegada hi va afegir. “O és que no mana ningú?” Jo em trobava al costat del president i ho vaig seguir tot. Després de la darrera pregunta un jove agricultor de Villalba dels Arcs, va dir que ell era el responsable, ho va dir amb veu baixa i molt respectuosament. El President li va dir que al cap de mitja hora ens reuníssim tots a l’Ajuntament. Al mateix temps li preguntava a l’alcalde de Gandesa si això seria possible. L’alcalde va assentir.A la reunió a l’Ajuntament parlàrem del que feia la Generalitat per l’agricultura i els agricultors de la Terra Alta i escoltàrem els problemes que tenien. Bàsicament els baixos preus de venda dels seus productes, l’ametlla i el vi. Es va comentar la necessitat de fer productes cada vegada de més qualitat i al mateix temps enfortir i ampliar les estructures de comercialització. La reunió va acabar amb propostes d’actuació que des del departament d’Agricultura podríem seguir a través de l’oficina comarcal de la Terra Alta. El departament d’Agricultura tenia una oficina a cada comarca de Catalunya, menys al Barcelonès. Va ser la Generalitat la que va establir aquestes actuacions de proximitat i que duia a terme amb tècnics agraris, veterinaris i tècnics forestals segons la comarca.A la comarca del Priorat hi vaig acompanyar el President Pujol en dues ocasions. La primera vegada hi hagué un dinar amb els ajuntaments de la comarca a Falset, al matí, el president encara no havia arribat, hi havia hagut a l’església parroquial un acte commemoratiu d’en Jaume Ciurana, president de l’INCAVI (Institut Català de la Vinya i el VI), traspassat feia poc. Mentre dinàvem uns representants dels productors de vi varen dir que volien parlar amb el President. El President em va demanar que anés a reunir-me amb ells i a escoltar-los. El problema que tenien no era altre que en aquells moments venien la verema a un celler molt conegut i a molt bon preu. Temien que aquella situació no fos duradora i tornessin els temps difícils. Ho vaig informar al president i ell va incorporar una resposta al parlament que va fer acabat el dinar. La situació al camp és complexa i la millor collita es pot malmetre amb una pedregada inoportuna.L’altra visita a Falset va ser en una trobada d’agricultors de les comarques de ponent, es va fer al teatre de Falset que encara no havia estat remodelat com és ara. Sortint de Barcelona, l’acompanyava al seu cotxe, em va comentar que no havíem estat encertats de fer la trobada a Falset, temia una baixa assistència. La trobada l’havíem organitzat des del departament d’Agricultura, faltaven poques setmanes per a les eleccions de l’any 1992, que serien el dia 15 de març. Arribats a Falset el teatre era ple de gom a gom, no s’hi cabia, alguns assistents estigueren drets. L’acte va ser una relació del que s’havia fet pel mon rural i qué es proposava seguir fent si guanyàvem les properes eleccions. L’any 1992, CiU va tornar a obtenir la majoria absoluta. Era la tercera consecutiva després de 1984 i 1988. Bona part del mon agrari també hi va donar suport.

El pavelló del Pujolet

pujolpresident.info-admin — Wed, 11 Jul 2018 18:33:53 +0000

L’actual Pavelló del Pujolet ocupa l’espai de l’antic Camp de Futbol del Pujolet, lloc on l’equip del Centre d’Esports Manresa va jugar mig segle (des de 1925 fins a 1985).En fer-se gran el Club i el camp quedar en mig d’una zona que s’havia anat habitant, és a dir, en plena ciutat, es va decidir traslladar-lo a la zona del Congost. Aquest terreny es va aprofitar per construir-hi edificis i, també, un pavelló esportiu i altres usos molt necessaris per a les aficions esportives dels manresans, finançat entre l’Ajuntament i la Generalitat, presidida pel llavors Molt Honorable President de la Generalitat Jordi Pujol que va inaugurar el pavelló el febrer del 1989, i des d’aquell moment al vestíbul hi ha una placa commemorativa d’aquella inauguració.

Hello world!

pujolpresident.info-admin — Wed, 11 Jul 2018 13:30:03 +0000

Welcome to WordPress. This is your first post. Edit or delete it, then start writing!